Amartya Sen parla al seu text desarrollo y libertad d’un concepte molt polemitzat al llarg de tots els temps: la llibertat. Des de principis dels temps, que aquest concepte ha estat molt debatut sobre el què implica i deixa de tenir en compte. Significa ser lliure de fer el que es vulgui trepitjar els altres? Crea la llibertat desigualtats? Ens hem de preocupar només de les nostres llibertats? La resposta és senzilla. No. La nostra llibertat acaba allà on comença la llibertat de la següent persona. No obstant això, sempre hi ha d’haver uns mínims garantits per a tothom, ja que sinó tornaríem a tenir el mateix problema i la llibertat d’uns trepitjaria la vida dels altres. Aquesta és la teoria que defensa A. Sen, els mínims més els suplements que ens dónen llibertat, igualtat i conseqüentment, responsabilitat.
El terme de responsabilitat, tal com diu al A. Sen al seu text, està completament lligat a la llibertat, ja que som responsables de les nostres llibertats, però també de les dels altres, el que fem sempre repercuteix als que ens envolten, i viceversa. No podem ser aliens als problemes que ens envolten, perquè la nostra responsabilitat socials ens en fa partíceps.
Evidentment, però, aquestes responsabilitats que conformaran, en forma de valors, el nostre sistema moral, no han de ser imposades, han de ser les pròpies persones les que s’encarreguin de buscar-les, acceptar-les i dur-les a la pràctica. No té cap sentit que siguin imposades des del comandament, ja que en fer-ho perden el seu valor personal: si no trobem motivació i interès a allò que ens envolta i que hem de desenvolupar no ho fem de la manera adequada. És per això que al text es defensa que la democràcia és la millor manera d’instaurar les llibertats de les persones. Una democràcia considera les persones, el poble actiu, no passiu al qual se li ha de donar tot fet, sinó que les persones són actives, duen a terme accions que contribueixen al desenvolupament de les societats, i com més lliures siguin per comportar-se com a ciutadans, més desenvoupades aquestes seran, ja que les persones seran conscients del que és ser ciutadà d’una ciutat i no un pobre vassall, tancat sota l’influx del poder.
És per això que Sen proposa dues idees per aconseguir que els ciutadans siguin ciutadans en tot el seu pes: la primera, avaluar tots els processos que es duen a terme per prendre les decisions, recollir la informació, i la segona, fer partícips d’aquests a tota la ciutadania, donar-los la oportunitat de desenvolupar la societat des de les seves pròpies opinions, ja que fent-ho d’aquesta manera se’ls dóna consciència social, i en addició se’ls otorga un dret que tothom té: participació.
A partir d’això, s’aconsegueix el desenvolupament. No obstant això, aquest terme, igual que el de llibertat, també és un terme bastant controvertit: què entenem per desenvolupament? Producció de les persones al llarg de la seva vida? Oportunitats de les persones al llarg de la seva vida? Hi ha varies teories que avalen una o l’altra pregunta, però la que ha tingut un èxit gairebé incalculable és la teoria del capital humà. Aquesta considera que com més inversió hi hagi per part de la persona en educació, això significarà més renda per càpita en un futur, més llunyà o més pròxim. Al llarg de tot el text, es pot veure que Sen no critica especialment aquestes teories, ans el contrari: considera que l’educació és bàsica pel bon desenvolupament de les persones, sense aquesta les seves possiblitats d’adaptació al medi són poques. No obstant això, considera que l’educació no és la única cosa necessària per a la vida en condicions de les persones, no s’ha de desestimar ni negar el seu valor, però no se li n’ha de donar la totalitat. Per aconseguir una vida en condicions i conseqüentment desenvolupar la societat, una persona també necessita tenir unes capacitats. Cada individu té unes capacitats humanes que contribuiran especialment a confegir el tapís de valors que marcarà la seva vida, i governarà les seves decisions. Aquestes li donaran unes oportunitats que aquest serà lliure de rebutjar, però el que és més important és que tothom tingui aquestes oportunitats, ja que si no les té, ja no és capaç de rebutjar-les.
A. Sen considera que desenvolupament no consisteix en incrementar en riqueses, sinó en donar les mateixes oportunitats, adaptades a cada individu, a tothom. Francament penso que té raó. Una nació no s’hauria de valorar a partir de les seves riqueses, és a dir el que es fa en l’actualitat, sinó que s’hauria de considerar rica i desenvolupada si tothom té aquelles condicions mínimes que li garanteixen una vida digna. Evidentment, les persones ens caracteritzem per la diversitat, per tant el que pot ser digne per una persona, no ho serà per l’altra. És evident que aconseguir això és molt diícil, perquè comporta el trencament amb tot allò establert però es pot aconseguir. És claríssim l’exemple que s’exposa al text efficiency and equity in learnig comunities and schools. El cas de l’escola Antonio Machado. Abans que aquesta escola es tanqués, ja es tenia les necessitats dels alumnes cobertes, perquè anaven a una escola pública que els oferia una educació sense la necessitat de pagar uns diners que podien no tenir els habitants d’una zona tant desafortunada. No obstant això, no era el que s’adequava a les seves característiques, ja que l’ensenyament tradicional que s’hi donava no era prou motivador pels alumnes. És per això que es va canviar a una Learning comunity i des d’aquell moment en que es va adaptar a l’alumnat, aquest se’n va fer partícep, la comunitat va entrar a l’escola, i aquesta era de tots i no del director i els professors, l’escola ha millorat molt el rendiment dels seus alumnes, influint a més a més en tot el seu entorn. De fet l’escola és o hauria de ser, un òrgan de participació i no de reproducció de les cultures de classes dominants. Amb aquest sistema equiparem l’escola a una democràcia completa, el millor sistema, tal com citava anteriorment, per fer ciutadans actius en la vida social. Així doncs, si sabem que aquests sistemes funcionen i milloren la societat, què esperem per posar-los en pràctica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada